GRANDES GESTAS DEL DEPORTE ESPAÑOL (I)

El post de hoy va dedicado al recuerdo de la inimitable y única Selección Española de Baloncesto de Disminuidos Psíquicos que conquistó la medalla de oro en Sydney 2000, una proeza que hasta el año pasado no se logró igualar en la categoría absoluta, y que no gozó ni de lejos de la misma repercusión mediática.

El baloncesto practicado por discapacitados intelectuales es exactamente igual que el baloncesto olímpico, con las lógicas dificultades de coordinación, concentración o comprensión de tácticas o reglas por parte de los baloncestistas con minusvalías psíquicas.

No se piensen que soy un chaquetero, más allá de aquella gloriosa medalla de oro, lo que es más importante es que el deporte crea un campo adecuado y sencillo para la auto-superación, busca establecer objetivos a alcanzar para poder superarse día a día y luego a partir de ellos proyectar otros objetivos. Aún así, su aplastante superioridad merece nuestro respeto (los españoles siempre estamos orgullosos de aplastar a nuestros rivales, por muy digno que sea el fin). Les presento los resultados:

España – Portugal: 73 - 58
España – Brasil: 94 - 58
España – Japón: 87 – 20 (tras este partido se pidió la dimisión del Emperador)
España – Polonia: 97 - 67
España – Rusia: 87 – 63

Observen como se dispara la euforia en la pista tras ganar la final, en la única foto de archivo que se conserva por toda Internet:

Desgraciadamente, un traidor, el entonces jugador (y periodista) de dicha selección Carlos Ribagorda, declaró que de los 12 jugadores, 10 no presentaban ninguna discapacidad (uno incluso jugaba en el Estudiantes). Súbitamente ,la gloria se esfumó, las mujeres les fueron esquivas y los niños no volvieron a imitar a sus ídolos, escuchando a Camela mientras encestaban...

Pero el destino es generoso, y ha castigado al libro de Carlos Ribagorda “Los Ppijos. El triunfo de la generación Agag” con la siguiente crítica:

Carlos Ribagorda y Nacho Cordero han hecho un excelente trabajo de investigación sobre el «clan Becerril» para escribir el libro del que hoy habla
todo Madrid: Los PPijos. Lo he leído de un tirón. Está bien escrito y sabiamente ordenado". Luis María Anson, "La Razón".

(Hay que recordar que, a pesar de que en el enlace de presentación de este libro afirma admirar a Michael Jackson, Carlos Ribagorda no está intelectualmente disminuido, sorprendentemente)

Fernando Arias, jugador del equipo y todo un all-star de los subnormales (que no de los disminuidos psíquicos) se defendió de las enjundias con las siguientes declaraciones (obsérvese el léxico) en las que prefiere no confirmar si se ha sometido alguna vez a un test de inteligencia ni quiso hacer público su coeficiente intelectual: «Son cuestiones privadas que no tengo por qué contestar. Simplemente digo que toda la documentación estaba en orden y que nuestras fichas eran correctas».

Un final triste, que dejó a un equipo roto, y lo que es peor, a una nación desgarrada. Desde entonces soy republicano y le pego a mi perro.

(si tenéis tiempo, editarlo y poner fotos nuestras de fiesta en las frases sobre deficiencia mental. Saludos!)

Y una última reflexión: para competir como disminuido psíquico hay que tener un Coeficiente Intelectual menor que 85. Para ir al ejército español, sólo tiene que ser mayor que 80. ¿Se imaginan a la Legión, en las próximas paraolimpiadas?

Seria mes correcte dir metablogging

Si, ja és divendres! Després d'una setmana en la que tot el meu treball es podria haver fet en un matí, és arribat el dia en què toca liquidar. Dia per tant en el que cal contribuïr al site amb qualsevol cosa que no siga la plorera cibernètica de l'altre dia. I quina millor manera que aquesta, cuando hay la perspectiva de un domingo [aunque ] hoy no es sábado, com deia el poeta y diplomático. Així, amb un altre queixal buit des de fa escases hores i amb la preciosa estampa de la neu caent sobre aquesta ciutat del Bierzo en la que vivo y trabajo, finiquite l'entroito i em clave en farina.

Primer que res, i per al·lusions, caldria entrar en el tema del linking (park...este es mío). Com anteriorment havia comentat, I support the idea. Arribat aquest punt podriem començar un debat sobre l'índole dels links. Cal classificar-los? Si ho fem, en base a què? Posem "links de amiguetes", "links de peña que no son amiguetes, but cool anyway"? O mes be "links intelectualoides y gafapastiles" "links gorrinos" i "NS/NC"... Clar que podem senzillament no classificar-los, esquivant així algun que altre problema que se'ns podria presentar i clavar-nos dins un bucle lògic que ens duria a l'extermini mutu assegurat.

Per altra banda, caldria veure si volem o ens interessa (potser si, no oblidem que el que volem són 15 minuts de glòria) entrar en algun cercle de feedbacking bloguero, i.e. Escolar-La Petite Claudine-Pierre Nodoyuna, o bé LibeloDigital-LaFalange-HazteOir. Per fer el post més dinàmic supervincule sols els més xulis. Els foros de l'última no tenen desperdici, us recomane perdre una vesprada de treball xipollejant en eixa merda, arriba a ser addictiu.

Lo dicho, què fem, incluim tota mena de matèries, vetem la política, vetem el sexe, vetem els blogs propulsats a xorro de super-ego? (bo, jo ja vete a priori a l'Arcadi, que me tiene hasta la polla, y así en ehpañol te lo digo) Vetem les bitàcores on escriuen els administradors d'aquesta, nostra comunitat, com eixe on escriu la granota amb altra identitat? S'admeten suggerències a debat (l'Arcadi no, gràcies...)

Com ja s'haureu apercatat, que sou molt pitos, necessite de la vostra opinió. Bo, jo no, el partit, que és l'intelectual col·lectiu, és qui precisa de vosaltres.

A banda d'això, no m'agrada, petit anfibi, que faces mofa i befa de la meua experiència sexual amb aquell medio volante izquierdo de la Ponferradina amb qui vaig passar una nit de passió. I menys encara m'agrada que te xotejes de la fisura d'almorranes que va deixar en el meu delicat y=ax+b (el meu delicat recte :-DDDDD...este també és meu...)

Deixe estar el tema, de moment. Com que de totes formes cal aportar alguna cosa nova, i dins l'eterna espera del FSM, ahi el camió mes enorme mai vist.

Per si us avorriu, ahi va l'agenda del finde:
-Interessantíssim duel Ponferradina-Albacete, demà a les dihuitrenta en El Toralín, espere que la nevada no m'impedixca anar-hi. A la mateixa bat-hora, Castilla-Castelló (a vore si demà debuta el 29...)
-Concert demà a les 21:00 de Ana Lógica, on toca la bateria (mierda de instrumento) i canta un tronat que traballava amb mi. Si passeu per Granà, no ho dubteu. [Procedia incloure imatge, però comienzo a temer que mozilla@redhat no em deixa...caguendena...]

Ale, me'n vaig de canyes. No olviden vitaminarse y supermineralizarse.

Actualització d'última hora: El 29 ha declarat en roda de premsa que no va convocat. I jo declare en roda de mala hòstia: Moré, inepte!!!

Recontractualització: Heus ací la prova definitiva de que la granota ens fa la goma. Sols que insulta una mica menys del que ens te acostumats (trobe a faltar algun "puta, más que puta", però bo, l'estil escrivint i els diners no es poden amagar...

Metapost, Mecagondeu

Hola, que hi ha algú?

Bueno, animals, fa dies (dos) que li pegue voltes a un asuntet. Segur que heu vist blogs guais que tenen una secció de links dedicada a los amigüitos i/o/u oé oé a pàgines guais en general. No cal dir que sóc contrari a aquest tipus lameculisme endogàmic, però també reconec que aprofitar la feina dels altres ha sigut sempre una màxima a seguir.

En efecto, es Paris Hilton fumándose un Tampax.

Encara que no crec que calga institucionalitzar el linquisme (o enlazamiento), no te creas tu que no tocará una entradeta de quan en quan a base de referències al treball d'altres (que fino me ha quedao). La present inagura la temporada.

La xarxa està prou bé, però pots tirarte hores i hores clicant com un desesperat, sobretot en modo wiki. No són pocs els que se guanyen la vida gràcies a la wikipedia (lo de la V me parece pasarse).

Mascles del món, espavilarse toca.

Perqué l'obsesió es una cosa que no está nada mal.

I fins ací, la riuà del 95.

[Last but not Beast] Paseu per la carpa a saludar al Jubilao; segur que li fa ilusió.

Isi Moni

Ante el envío masivo de mails a los irresponsables de ésta página como protesta por la baja frecuencia de actualización del zooblog sólo cabe hacer una cosa: presentar mis humildes disculpas y las de mis compañeras. De todas maneras, deberían comprender que somos un grupo algo heterogéneo de vertebrados inferiores (algunos más que otros) y hará a penas un mes que aprendimos a escribir. Hojalá hubiéramos aprendido ya a razonar, pero todavía estamos en la segunda lección del tutorial correspondiente. La verdad es que, puestos a imaginar situaciones más favorables, no estaría mal vivir en África e hincharse a cacahuets hasta que repobláramos el Amazonas (ojo al título del articulito de marras).

Las crestas representan los post, los valles no lo sé y la escala de tiempo se presenta en abcisas con unidades de a dos días. Los colores son para que quede mono.

Bueno, que le vamos a hacer, no damos para más. Si alguien quiere cursos prácticos de bioquímica, va dao. Ahora bien, si el propósito es ganar dinero, tengo la receta perfecta. Lo difícil es la primera parte, que se trata de coincidir con un futboliste asín con dinero durante un ratito. Rápidamente, se le practica una felación. Este paso no presenta demasiada dificultad, ya se sabe que todos los del gremio son bastannnnte puterillos. De seguido, te vas a casa y te autoviolas con un bate de béisbol (por el extremo grueso). Esta parte es importante. A después, sitúas el contenido de tu orificio bucal en la parte forzada. Cojes de tu mano a tu mamá y hacéis caminito: Hospital y Comisaría; Denuncia. Dinerito fácil!

[Soyez Attentif] Es importante que el objeto penetrante sea de buen calibre. Sobre todo, por dos razones: La primera, por que hay que ganarse los duritos con un poco de esfuerzo. Y la segunda, el ego del futboleiro en cuestión; si en el parte médico pone que el desgarro era peor que brutal, la prensa se hará eco de ese nimio detalle y al "deportista"le costará menos soltar la mosca ahora que todo el mundo sabe que la tiene como un trailer articulado.

La erección de Mozart

Mozart está “muy estresado” porque tiene una erección permanente que puede obligar a los médicos a amputarle el pene. La historia empezó bien: copuló con una hembra y la dejó preñada. Pero en algún momento su órgano sexual se infectó y ahora no hay forma de que le baje la hinchazón. Por el momento la cosa se solventa con paños húmedos, pero si no mejora habrá que cortar por lo sano. POR SUERTE, MOZART ES UNA IGUANA, Y ESTOS ANIMALES TIENEN DOS PENES. (La negreta i les majúscules són meues)

Chanante, eh? Pues no. Ni yonki. Ni gorrinaire.

No espereu trobar al final del paràgraf al Sr. Pussy cantant "siempre es verano con el pepino en la mano" [pepiiinoniiinoninoniiiiii] No, senyors meus, açò sols és part d'un article d'un diari pretesament seriós. I premi per al qui ho trobe sense preguntar-li al Dr. Google.

Eixa era la excusa principal. Em trobe en plena crisi de creativitat. Perquè jo, de normal soc creatiu, xispós i ocurrent. Si en lloc de dedicar-me a la taxidermia fóra escriptor feixista seria César Vidal, tal és la meua capacitat de producció. Deu ser la crisi dels 20, que són els dies que du açò en marxa. Estic malfaener en tots els aspectes de la meua vida. I les aportacions ací no són una excepció. Esperava poder penjar per ací alguna cosa apassionant pel dilluns, però el Castelló va empatar a zero contra el Málaga i l'entrenador no va voler apostar pels joves valors, com el davanter que duia el 29. I em trobe amb que estic sempre a remolque de la granota. Escric per no sentir-me malament. Tal volta la cosa aniria millor si, per tal de no sentir-me malament, treballara un poquet...

No sé...me'n vaig a casa a posar llavadores. Si demà estic més animat borraré els dos últims paràgrafs del post i penjaré una foto de Silvia, però hui la cosa no dona per a més. Ho sent, fauna del zoològic, eprquè us toca aguantar-me el rotllo, què hem de fer. També hi ha qui, quan es troba xoff escriu llibres per enfonsar la moral del personal i es fa ric...I, per favor, la resta de l'univers que no és verd ni un micromamífer, veniu a nosaltres!!

Ho sent, una volta més

La Madre del Lobo

Parece que empieza a entrar el frío. Manda huevos, ahora que esto ya tenía cara de primavera, tocará volver a sentarse en el interior de los bares. Volver a mi amante barra y dejar de sentarme en la terraza, los lunes, al sol. A ver si al menos nieva algo, y dejan de llorar todos los esquiantes frustrados de esta temporada.

Muy relacionado con lo anterior, y por ser martes, toca musiquiqui con bateria de esos que no sudan. Puede que la calidad del tubo no sea la esperada, pero no sé hacerlo mejor.

Quiero ese pelazo!!!

Como el post me ha quedado más bien escaso y a lo peor tienen rato que perder, aquí dejo un vidrio artisticoide y un juego de nijas.

[Help] Si Monsieur Cabra y Sir Hidalgo no empiezan a currárselo, esto se va a apagar.

GBOT

O, en castellà, perquè el web també està en castellà, BGST, sigles elles de Geostationary Banana Over Texas.

Res a vore amb la de Harry Belafonte .

Ho sent, faig pudor de mangosta torrada. No a la cool toaster granotaire, sinò mentalment. És a dir, granotairament torrat, in certo senso, és el que te complicar-te la nit en dijous i pretendre treballar divendres de vesprà, així que m'ho estalvie tot. Fruïu-ne, companys.


Sottonota: Gustavito, per a la teua pau interior te diré que, si bé se't nota un puntet més maldestre, no perds graus de corrosió fent de March en lloc de Cervantes. I açò m'ho va contar l'Agent Smith, just és reconéixer-ho...
***************************************************************

Actualització vilment afusellada però catxonda: m'he quedat a prendre una canyeta (amb tapeta d'escurçó de bades )amb Smith després del curro i mireu, mireu el què m'ha contat. En quant em desenpollegue de la cremor mental (supose que cap al dilluns) ho pose amb Averia (viva el mal..) que segur que s'entenen. En el meu descàrrec, val a dir que ell també reconeix l'afusellament. Feedbacking blogosphere, es lo que tiene.

Tosting

Opte per no començar aquesta entrada amb una parrafada tipo el club de la comèdia a propòsit de la incompatibilitat de les tostadores (o torraores) amb el matinar. I mira que la cosa seria fàcil: quatre obietats típiques, i podria arribar a ser graciós. Però no, m'aparte de l'estàndar graciosil revindicant els posts insuls, avorrits i (obviously) sin chicha alguna.

Tampoc tindria massa sentit parlar de les meues desavenències personals matineres. Sobre tot per que ja fa temps que la primera ingesta diaria consta de un primer, un segon i un postre. Els dies que m'he portat bé, també cau un aperitivet de papes i cervesa. Qué duro es esto de no madrugar!

Art torradil en estat pur.

Va, que ja torne de los cerros de Úbeda. Hui, i tot gràcies al porquet, m'he adonat de que l'art ceràmic està més enllà de la rajoleria fina que predomina per ací. Y aún diría más, pot arribar a ser friki. Bueno, en tot cas, l'invento està ben parit. Faltarà saber si xuta de veritat o es tot una carxofa que no tira ni cara al vent.

Per cert, m'ha dit Monsieur Hidalgo que quan tinga un respiro curril, s'agrega a la comunitat. Olé! (També ha comentat algo de un canvi de nom. Ja vorem)

[Mamaaaaaaaaa] Yo quiero una.

Pedro, Borja y Juan

Mi sueño. Nunca había estado tan cerca ni tan fácil de conseguir; de un tiempo a esta parte vengo proclamando que, además de que nos toque la lotería, la mejor manera de pegar un pelotazo es montar un grupo de música. Y molar mil. O 1500. La verdad es que, hasta ahora, cada día lo veía más peor, no sólo por el tema de la industrias discográficas y la Cadena Dial, si no por el hándicap de estar bastante pez en quehaceres musicales. Pero paseando por los caminos del Señor Internet va y topeto con estos señores. Hombre, son suecos, que es una cosa difícil de igualar, pero por lo demás, creo que la cosa es asequible. Mangosteta, a ti te toca la percusión. A ver si Cabra se da aire con el bajo y yo me encargo de las maracas. Bueno, y de poner la boca así como si fuera a beber. Aunque el cantante se parezca más a JotaPié. Será cosa del pelazo (sabediós...).

Esta visto que tampoco hay que dejarse un pastizal en el video.

Si la desidia en el día a día es considerable, no está de más verlos en acción. ¡Hay que ver que marcha se da el maraquero!

Me temo que me estoy encasillando en temas musicales/penosos. Bueno, puedo prometer y prometo, casi con tanta fuerza como La Mangosta, que la próxima no irá de musiquiqui.

[Más?] Qué, no te quitas el silbidico de la mollera? Pues dale otra vez al vidrio y busca a Wally con camiseta de La Masa y a Fofito en modo expert listener.

La platja Flanders

Sé que vaig fer un anunci un tant rimbombant dient que a tot estirar hui o demà penjaria per ací unes nocions bàsiques sobre el culte al FSM. No vaig a fer-ho. Un tema de tal envergadura requereix més picosegons de redacció que no els que estic furtant al treball per a escriure aquesta bajanada vil. De fet, pa joder, ni tan sols inserte l'hipervincle en FSM, m'ho reserve tot per a mi (vinga, clameu tots a una, "nooooo, que no sabemos usar el puto Google...").

Passa, però, que en un ratet d'eixos tontos, quan te dones cinc minutets per a tu al tornar del bany, i no pregunteu com (ja sabeu com son els camins del senyor), he trobat una iniciativa xiripitiflàutica a la que tots caldria que s'adherirem. Ladies and gentlewomen, la Campaña por una Playa Flanders. "Y eso qué éh lo que éh?", clama el vulgo. Doncs com el seu nom (original, no el que li ha posat la perra escribiente) NO indica es tracta d'una colla de reprimits que adornen una fulla sencera amb palabrerio barato intentant camuflar el que pretenen en el fons: una playa sin tetas. Amb el top-less prohibit, vamos. Que també la podrien haver anomenat "Campaña por una playa sin guarras", o quelcom semblant. Supose que vore un parell de mamelles els curt-circuita, a ells, però sobre tot als seus infants. És el que passa quan eres un punyetero reprimit: el semen que no expulses se te'n puja al cap i acaba destruint i substituïnt les meninges. I així els va. Diuen que l'home mascle te dos caps però la irrigació sanguínia li arriba tan sols a un dels dos. A aquestos els acabara rebentant algun, i el problema raurà en què, siga el meridional o el septentrional, no podrem distingir-los: tots dos estaran plens de repressió en forma de líquid seminal, i a força de no gastar (o això diuen ells) la titola per altra cosa que no siga la procreació, la cabota surenya acabarà per prendre un volum similar a l'altra. Açò si que és cert, i no la història que s'empenyàven en contar sobre la putrefacció de la mèdula espinal. El que es podreix és el que s'acumula molt de temps, senyors. Miren les pomes i les taronges (metàfora a lo Anita Botella).

Creieu-me, se del que parle. Part de l'educació que em van donar va tindre com a resultat que durant els primers mesos després d'eixir del tutelatge diocesà el sol fet de que una dona em fregara el muscle per demanar-me una mistera (dir "demanar foc" donava lloc a l'acudit fàcil...) provocara una ignició espontània. Amb el savi consell d'alguna dona vaig arribar a entendre que no era així. Però clar, aquesta gentola sembla no tindre-ho tan clar, i assumeix com a veritat absoluta que les dones en mamella viva a la platja no tenen altra intenció que provocar. I el problema, senyors meus (perquè imagine, companys, que com estem en versió beta encara no heu convidat a les fèmines que ens visiten...), és que d'açò al "después que no se quejen, que van como putas" va un pas.

Merda, ja se m'ha vist el plumero, jo que sols volia pegar unes rises he acabat despotricant. Bo, encara que sols siga, pa joder, i perquè el treball em reclama...fora cannonssillos!!! Ah, i follen senyors. No siga cas que acaben com aquestos López Ibor del segle XXI...

I el FSM...no prometo nada, que vaig liat...

Carnaval

Tal vez mi fervor ante la proximidad del inicio de la cuaresma, me impulsa a realizar esta reflexión acerca de la noche de frenesí enmascarado que se avecina. Aunque pensándolo bien, me temo que ha sido la búsqueda de fetiches para el post anterior y el consecuente hallazgo de disfraces, cuanto menos, pintorescos.

Disfrazarse está bien. Perder los papeles un par de noches al año, pues también. Putear a tu progenie/mascota, veeeenga, que pase. Pero que se muera, ¡ya es putada!

De todas maneras, siempre hay enfermos (y como no, aquí estamos para darles quorum), que llevan esto de los disfraces a extremos insospechados. Unos se lo curran más, y otros lo intentan, pero no están al nivel.

Para que nos vamos a engañar, las hay que siempre van de lo que sea, en versión puta. (Creo que me quedo con la Ratoncita o con Blancanieves).

Sí, ya sé que es más viejo que el fuego, pero no deja de terner gracia.

Yo ya le he comunicado a Mr Moon que este año quiero ir como este señor.

[Chsssst] Yo ya sé de que irá Mangosteta...

Feti, Feti... Fetish

Oh, sí, fetitxes !

No voldria obrir la caixa de Pandora, encara que jo diria que ja la ha deixada mig oberta ací Mangosteta. En fin, el fetitxisme es una cosa que no está nada mal, encara que alguns diguen que és una parafilia com qualsevol altra.

Coletas y lanza, esta va por ti, Hidalgo.

I per acabar, un poquet d'amor.

[Bonus]I si, efectivament, s'ha obert la caixa dels trons? (Gràcies, porquet)

DE-FI-NI-TI-VA

Si, caballeros i cabelleras, per fi he trobat el site definitiu. Aglutinant el gruix de la població internàutica mundial. Perquè, cregam-ho o no, la societat de la informació es pot dividir, grosso modo en:

1. Aquelles persones que accedeixen a la xarxa cercant informació i/o continguts culturals exclusivament (al voltant d'un 1. No percentual, sinò en termes absoluts. Hi ha una persona. I es rumoreja que no s'anomena Benet)

2. Aquelles persones que, en un sa exercici intelectual, cerquen tota mena de continguts. En tota mena, òbviament, s'inclouen els diferents graons de verdor que van des de les fotos de la gallega de Cancún fins al hit "Mi no tan pequeño pony 3". Podriem parlar d'un 80% dels usuaris

3. Els que sols cerquen casqueria. Aquestos no solen començar al graó de la galleguinha, mes be pasen directament al "hot babes". Minoritaris, pero esquifosos. Un 10 %, si fa, no fa.

Abans que brameu, se sumar. El percentatge que resta és per a l'error d'estimació, les tipologies a incloure en un futur i les dones. Perquè les dones no consulten temàtica pujada de to. I tampoc es masturben. I espere que ma mare mai lligca açò.

Total, on voliem anar a parar? A que la majoria de la gent, en un sa ús de la tecnologia, empren la xarxa per a fer créixer cos (una part concreta) i ment. I no, no hi ha res roïn en tot açò.

I és arribada l'hora en què s'han alineat els planetes. Benvolgut públic: la pàgina definitiva!!! És que, a més a més, hi ha fins i tot una vessant artística. Com si fós Álix, vamos, que fa art retratant a Nacho Vidal en plena barrena. I és art. Perquè és Álix. I així els catedràtics d'Història es poden encendre en flama tranquilament sense ésser tatxats de perversos. I les catedràtiques també...Jo de fet estic plantejant-me enviar una foto meua, com a fèmina que soc, amb la Crònica de Ramon Muntaner o el Blanquerna. O els dos, un tapant-me cada mamella. I La Vida es Sueño una miqueta més avall, para joder.

Podria fer comentaris, però em trobe encara en estat de shock. Espere els vostres...

Actualització catxonda: he vollgut posar un hiperlink en Benet i mireu, mireu el que passa. Sense desperdici. Life is a cabaret, old chum, so come to the cabaret...

Lamiendo a Julieta

Aún a riesgo de que esto parezca un blog zoológico pseudo-guay (y sin u también, qué coño!), aquí dejo esta cosita.



Porque las guarras, si son rockeras, molan. Y si no son rockeras, también. ¡Incluso si no son guarras!

Gràcies, gràcies, gràcies...

Que sí, conya, que segur que xalarem.
De moment, ahi va una de les perles més cèlebres que he trobat a Granada:

www.samoextra.net

Sin desperdicio. La novia de este también se la chupó al J, me temo...

A la de una ... y a la de trex

Venga, va, ya lo creo yo. Pero os quiero ver por aquí como perras goteando sinsentidos y pacharanes.