La platja Flanders

Sé que vaig fer un anunci un tant rimbombant dient que a tot estirar hui o demà penjaria per ací unes nocions bàsiques sobre el culte al FSM. No vaig a fer-ho. Un tema de tal envergadura requereix més picosegons de redacció que no els que estic furtant al treball per a escriure aquesta bajanada vil. De fet, pa joder, ni tan sols inserte l'hipervincle en FSM, m'ho reserve tot per a mi (vinga, clameu tots a una, "nooooo, que no sabemos usar el puto Google...").

Passa, però, que en un ratet d'eixos tontos, quan te dones cinc minutets per a tu al tornar del bany, i no pregunteu com (ja sabeu com son els camins del senyor), he trobat una iniciativa xiripitiflàutica a la que tots caldria que s'adherirem. Ladies and gentlewomen, la Campaña por una Playa Flanders. "Y eso qué éh lo que éh?", clama el vulgo. Doncs com el seu nom (original, no el que li ha posat la perra escribiente) NO indica es tracta d'una colla de reprimits que adornen una fulla sencera amb palabrerio barato intentant camuflar el que pretenen en el fons: una playa sin tetas. Amb el top-less prohibit, vamos. Que també la podrien haver anomenat "Campaña por una playa sin guarras", o quelcom semblant. Supose que vore un parell de mamelles els curt-circuita, a ells, però sobre tot als seus infants. És el que passa quan eres un punyetero reprimit: el semen que no expulses se te'n puja al cap i acaba destruint i substituïnt les meninges. I així els va. Diuen que l'home mascle te dos caps però la irrigació sanguínia li arriba tan sols a un dels dos. A aquestos els acabara rebentant algun, i el problema raurà en què, siga el meridional o el septentrional, no podrem distingir-los: tots dos estaran plens de repressió en forma de líquid seminal, i a força de no gastar (o això diuen ells) la titola per altra cosa que no siga la procreació, la cabota surenya acabarà per prendre un volum similar a l'altra. Açò si que és cert, i no la història que s'empenyàven en contar sobre la putrefacció de la mèdula espinal. El que es podreix és el que s'acumula molt de temps, senyors. Miren les pomes i les taronges (metàfora a lo Anita Botella).

Creieu-me, se del que parle. Part de l'educació que em van donar va tindre com a resultat que durant els primers mesos després d'eixir del tutelatge diocesà el sol fet de que una dona em fregara el muscle per demanar-me una mistera (dir "demanar foc" donava lloc a l'acudit fàcil...) provocara una ignició espontània. Amb el savi consell d'alguna dona vaig arribar a entendre que no era així. Però clar, aquesta gentola sembla no tindre-ho tan clar, i assumeix com a veritat absoluta que les dones en mamella viva a la platja no tenen altra intenció que provocar. I el problema, senyors meus (perquè imagine, companys, que com estem en versió beta encara no heu convidat a les fèmines que ens visiten...), és que d'açò al "después que no se quejen, que van como putas" va un pas.

Merda, ja se m'ha vist el plumero, jo que sols volia pegar unes rises he acabat despotricant. Bo, encara que sols siga, pa joder, i perquè el treball em reclama...fora cannonssillos!!! Ah, i follen senyors. No siga cas que acaben com aquestos López Ibor del segle XXI...

I el FSM...no prometo nada, que vaig liat...