La Granja I

Arran del post anterior no he pogut evitar posar-me a escriure este. Resulta que ara fa un ratet hem eixit al carrer a fer un cigarret, per obra i gràcia de la ministra Salgado i Apostolos Mangouras. Allí estant ha passat una d'eixes dones que et canvien el dia. Morena, andalusa, amb un pèl preciós, una cara increïblement bonica, d'eixes que enamoren i un tipo increïble. Una bellesa d'estes que, si t'ho demanen amb un somriure, els donaries la cartera i el rellotge. Els mascles presents s'han quedat embovats amb raó ("Quina preciositat", "quina animalada", "Maria Santíssima"...), però no han alçat la veu ni han sigut obscens amb l'esguard ni res per l'estil. La morena en qüestió, sabent-se observada, s'ha girat una, dos i fins tres voltes. La quarta vegada que s'ha girat per a mirar-nos i corroborar que no li llevàvem l'ull de damunt (bo, de darrere), ja a més de cinquanta metres, no hem pogut evitar saludar-la amb la mà (esperem que a la eixida del curro no ens estiga esperant amb quatre paios per a trencar-nos les dents). El cas és que, estant encara en èxtasi, un dels presents ha exclamat "Cambio de fase!! Ya han abierto la granja"

I tot açò a què ve? A que el colega ja m'havia exposat la seua teoria de la granja, i sembla que comença a acomplir-se. Just ara anava a exposar-la jo al vulgo, al gran públic. Però, oh, sorpresa! M'acaba de dir (en temps real) que esta trabajandou en ellou. Així que, preveent que serà glòria beneïda, esperaré a que l'explique ell i després ja l'enllaçaré. Perdoneu el interruptus, però crec que paga la pena esperar i no m'abellia borra el que ja havia escrit.

En breu, més notícies.