Mi sono refredato
Pues eso...
Precissament hui, en divendres, el dia ideal per a desenxufar del curro (encara que, per a això, caldria estar prèviament enxufat...). Després del trons d'avís, consistents en lleugeres molèsties a la gola el dimarts, confirmació del mal de gola el dimecres i augment de la congestió al larg del dijous, per fi m'ha arribat la mucositat al cervell. Eixa agradable sensació per la qual els mocs t'omplin les arrugues de la matèria grisa i t'espesen el pensament, te'l fan pastós i tens la sensació de que, en lloc de intentar comprendre el que és una variable de punt flotant estàs remenant Paladín a la Taza dins la cavitat cranial.
I clar, el que abellix en divendres és currar-te eixe post pressumptament apanyat, que els internautes esperen com la col·lecció venerdina de cromos de yonkis (puntocom). Però no, hui no. Encara tinc sort de què, com soc una mangosta moderna a la par que hereva de les glorioses tradicions culinàries del Maestrat, tinc un plat d'olleta de verdures (cebollà, com la que feia la uela Consuelo) a la nevera i podré dinar de calent si no se m'ha fet agra, que també és possible.
Després, la vesprada es presenta com una llarga caminada per la senda de les mantes asfixiants, les samarretes xopes de la suor, el suc de taronja i el regust de Paracetamol al paladar i la part interior de les galtes. Tot això per no parlar de la caiguda de l'autoestima a valors soterranis quan te veus davant l'espill amb el pantaló del pijama per dins d'uns calcetins blancs d'esport, un jersei de llana, la cara com un pebrot i un tap de paper de wàter al nas per a frenar la moquita.
Res més. Sols que, si teniu temps, aneu a veure La vida abismal, ni que siga perquè està adaptada d'una novel·la del monstruo més gran de les lletres catalanes. I perquè, vosaltres que podeu, teniu la oportunitat de gaudir-la en valencià, que a León ens ha arribat doblada.
Bon cap de setmana i salut. Tota la que em falta a mi, almenys...
PD: No em dóna la punyetera gana de repassar el post. Si hi ha errates teniu patent de cors per esmenar-les. I per a borrar el post sencer si us rota...
Precissament hui, en divendres, el dia ideal per a desenxufar del curro (encara que, per a això, caldria estar prèviament enxufat...). Després del trons d'avís, consistents en lleugeres molèsties a la gola el dimarts, confirmació del mal de gola el dimecres i augment de la congestió al larg del dijous, per fi m'ha arribat la mucositat al cervell. Eixa agradable sensació per la qual els mocs t'omplin les arrugues de la matèria grisa i t'espesen el pensament, te'l fan pastós i tens la sensació de que, en lloc de intentar comprendre el que és una variable de punt flotant estàs remenant Paladín a la Taza dins la cavitat cranial.
I clar, el que abellix en divendres és currar-te eixe post pressumptament apanyat, que els internautes esperen com la col·lecció venerdina de cromos de yonkis (puntocom). Però no, hui no. Encara tinc sort de què, com soc una mangosta moderna a la par que hereva de les glorioses tradicions culinàries del Maestrat, tinc un plat d'olleta de verdures (cebollà, com la que feia la uela Consuelo) a la nevera i podré dinar de calent si no se m'ha fet agra, que també és possible.
Després, la vesprada es presenta com una llarga caminada per la senda de les mantes asfixiants, les samarretes xopes de la suor, el suc de taronja i el regust de Paracetamol al paladar i la part interior de les galtes. Tot això per no parlar de la caiguda de l'autoestima a valors soterranis quan te veus davant l'espill amb el pantaló del pijama per dins d'uns calcetins blancs d'esport, un jersei de llana, la cara com un pebrot i un tap de paper de wàter al nas per a frenar la moquita.
Res més. Sols que, si teniu temps, aneu a veure La vida abismal, ni que siga perquè està adaptada d'una novel·la del monstruo més gran de les lletres catalanes. I perquè, vosaltres que podeu, teniu la oportunitat de gaudir-la en valencià, que a León ens ha arribat doblada.
Bon cap de setmana i salut. Tota la que em falta a mi, almenys...
PD: No em dóna la punyetera gana de repassar el post. Si hi ha errates teniu patent de cors per esmenar-les. I per a borrar el post sencer si us rota...
2 comentarios:
Una putada, lo del refredat. Per cert, ja he tornat. He estat uns dies per la Jacetania.
En fin, cuida't i, si no, demana la baixa, que para algo está el estado.
bon dia pel mati!
si estas constipado, no tomeas pastis, que comen el coco. bueno, a posar-se bò i a escriure al blog.
PD:crec que el jugador amb dorsal 29 no debutarà, ja que el castelló ha comprat tres davanters. un altre dia serà.
PPO
Publicar un comentario