Òscar, hòstia!!!
Ja te mala hòstia. Per a una volta que se m'acudix a mi solet escriure alguna cosa, sense que medie Gustavo per enmig, va i se m'adelanta. I per a colmo mig em xafa el tema, tots a parlar dels ianquis. Bo, dels ianquis fins a cert punt. Perquè, vejam, qui pot atorgar-se amb major dret el spaguetti western? Els gringos, per el gran Clint, els italians per Leone o el meu colega Pepe S....r Montes (de los Montes de toda la vida...açò dona per a altra entrada), que es amigo y residente en Almería?
Bo, tractem-ho apàtridament, que és com cal parlar dels genis. Resulta que enguany, els senyors de Fusta de Grèbol (i no fusta sagrada) han considerat que ja havien comés prou injustícies. Com l'haca-dèmia d'ací amb Almodóvar, però amb raó. I s'han decidit a enmendar la plana. Després de 5 nominacions per Dies del cel , La missió, Els intocables d'Elliot Ness, Bugsy i Malena i les injustícies clamoroses de deixar fora de la batalla moments musicals que a nivells de popularitat estan superades tan sols per la Novena, el Bolero i la Simfonia del Nou Món, com podrien ser La Mort tenia un Preu , The Good, the Bad and the Ugly o A Fistfull of Dollars.
Animaletes, animalets i Hidalgo:
ÒSCAR D'HONOR PER A ENNIO MORRICONE
I jo dic, d'honor y gloria a tí, rey del amor!!, que diu una cançoneta de missa que canta m'auela.
Ja em poden contar historietes de John Williams i les seues platillaes quan Superman es posa a volar o el Darth Vader diu que és el pare de no-se-qui. El mestre italià, per damunt del bé i del mal. 300 pel·lícules el contemplen. Si de cas, Mancini, altre italià, però Mancini és un momentet. Morricone són centenars. I espere i demane des d'ací que l'Hidalgo, com a expert en cel·luloïd de este, nuestro blog, s'explaie i parle una miqueta de les imatges a les quals este senyor va posar música.
Davant un moment així s'escau callar i obrir bé les orelles. Perquè parlar significa castrar el gaudi de perles tan grosses com aquestes. (M'agrada especialment la tercera, però la última no te desperdici, encara que cap dels actors haja guanyat mai un oscar...)
Una volta, despotricant del rotllo que últimament es marca Lou Reed en directe, algú em va preguntar si s'ho diria a la cara. "No", estava clar. "I què li diries si te'l trobares, valent?" "A les seues ordres, amo Lou", més clar encara. Doncs, amb aquest senyor, más de lo mismo. I jure que si algun troll s'atreveix a despotricar, el trobaré, el seguiré i li tallaré les orellotes eixes amb les que fa pam-pam. I a qui s'enriga del pastafarisme i de les meues tècniques per a acrecentar el desig i la ansietat d'un post també.
Ave, Signore Ennio!!!!
Postdata: Second Announcement, d'ací a 15 dies, a la tassita de plata. Don't forget...
Postdata 2: Estic fins als ous de què el sistema operatiu no em deixe penjar fotos o vidrios. A este pas em compre un Mc. O pitjor encara, em passe a Vista i que li peten al pingüino. Con lo chulo que hubiera quedao...
Bo, tractem-ho apàtridament, que és com cal parlar dels genis. Resulta que enguany, els senyors de Fusta de Grèbol (i no fusta sagrada) han considerat que ja havien comés prou injustícies. Com l'haca-dèmia d'ací amb Almodóvar, però amb raó. I s'han decidit a enmendar la plana. Després de 5 nominacions per Dies del cel , La missió, Els intocables d'Elliot Ness, Bugsy i Malena i les injustícies clamoroses de deixar fora de la batalla moments musicals que a nivells de popularitat estan superades tan sols per la Novena, el Bolero i la Simfonia del Nou Món, com podrien ser La Mort tenia un Preu , The Good, the Bad and the Ugly o A Fistfull of Dollars.
Animaletes, animalets i Hidalgo:
ÒSCAR D'HONOR PER A ENNIO MORRICONE
I jo dic, d'honor y gloria a tí, rey del amor!!, que diu una cançoneta de missa que canta m'auela.
Ja em poden contar historietes de John Williams i les seues platillaes quan Superman es posa a volar o el Darth Vader diu que és el pare de no-se-qui. El mestre italià, per damunt del bé i del mal. 300 pel·lícules el contemplen. Si de cas, Mancini, altre italià, però Mancini és un momentet. Morricone són centenars. I espere i demane des d'ací que l'Hidalgo, com a expert en cel·luloïd de este, nuestro blog, s'explaie i parle una miqueta de les imatges a les quals este senyor va posar música.
Davant un moment així s'escau callar i obrir bé les orelles. Perquè parlar significa castrar el gaudi de perles tan grosses com aquestes. (M'agrada especialment la tercera, però la última no te desperdici, encara que cap dels actors haja guanyat mai un oscar...)
Una volta, despotricant del rotllo que últimament es marca Lou Reed en directe, algú em va preguntar si s'ho diria a la cara. "No", estava clar. "I què li diries si te'l trobares, valent?" "A les seues ordres, amo Lou", més clar encara. Doncs, amb aquest senyor, más de lo mismo. I jure que si algun troll s'atreveix a despotricar, el trobaré, el seguiré i li tallaré les orellotes eixes amb les que fa pam-pam. I a qui s'enriga del pastafarisme i de les meues tècniques per a acrecentar el desig i la ansietat d'un post també.
Ave, Signore Ennio!!!!
Postdata: Second Announcement, d'ací a 15 dies, a la tassita de plata. Don't forget...
Postdata 2: Estic fins als ous de què el sistema operatiu no em deixe penjar fotos o vidrios. A este pas em compre un Mc. O pitjor encara, em passe a Vista i que li peten al pingüino. Con lo chulo que hubiera quedao...
1 comentario:
Buenoooo, com estem. Si vols, parlem els topics dels post de antemano, pero me parece pasarse. Serà que som masa actuals.
No acabe d'entendre les incompatibilitats del pingüino amb el blogger. Serà que jo no em meneje (encara) amb UNIX. Si eso, em dius quina foto vols i la penjo jo, ya eso.
I lo de Cai, pues claro que sí. Ja anirem parlant.
Publicar un comentario