Terror en el Hipermercado (I)
...i horror en el ultramarinos. De la rajola, s'enten. Quan va cascar Patxi el del Ferrol jo no era ni un projecte. El 23-F, una parella de joves sense un duro però amb molta il·lusió descobrien que estàven prenyats d'una preciosa mangosteta. La caiguda del Mur i el desplome de la URSS em van pillar jugant amb els Masters del Universo. Les vagues brutals contra Felipe no arribàven al meu poble. I el pifosti dels 3 dies de març em va pillar, com ja vaig esmentar, al Tirol del Sud. Diguem que no he sigut testic directe i conscient dels grans esdeveniments de la història recent. Bo, vaig anar a la estrena de Alatriste...
I em trobe ara seguint la premsa minut a minut, veient la hostia magna que sembla estar pegant-se el sector. I, per una volta, miraré de no ser jugador aventatjat. No eixiré amb la proclama de "jo ja ho savia", "ja t'ho vaig dir jo" per vàries raons. Una és que jo, com tots, he dit i desdit les sentències mes manides de la història recent tantes voltes com qualsevol altre. És a dir, he iterat el "no poden pujar tota la vida, ja voràs quan pete" amb el "a Anglaterra es firmen hipoteques a 3 generacions" un nombre de voltes no inferior al centenar. Per altra banda, no em pense mes sabut que altres per no haver signat una hipoteca pazzesca, que en diuen els italians, i em veig ara observant el que podria ser (prudència, xiqüelos!) el principi d'un col·lapse des d'una posició privilegiada: sense lligams amb el banc, ni personals, ni familiars, a nòmina d'una empresa sense risc de suspensió de crèdits, i amb la perspectiva de fugir de terres íberes per una temporada que pot ultrapassar el lustre justament d'ací a 3 anys, quan les conseqüències, d'haver-les, poden ser mes sagnants. I, sobre tot, no seré jo a qui se li desencaixe la mandíbula d'enriure's perquè se perfectament que, de petar, al pato el pagarà qui menys deu; si Florentino perd tropecentsmil milions d'euros sempre li'n quedaran, almenys, un miler, però si a un currito se li devalua un 50% el niuet de caravista es passarà 25 anys de la seua existència pagant plusvalies que ja no existiran. Després d'haver-se passat altres 25 pagant la rajola a preu normal, és clar.
Però, en tant, disfrutem de la visió. Y allá van de nuevo, deia la veu en off de les Wacky Races, a tota hòstia costera avall. "Aterrizaje suave" diu Solbes. A mi això em sona a "Virgencita, virgencita, que me quede como estoy". Si és que en el fons, Aspanya no deixa de ser una Burriana gegant: vinga a ostentar, vinga hipoteques de 50 anys amb dos bemeúves al garaig, vinga latifundis monocultiu (donde dije navelate, digo pladur). I l'any que gela, a vendre fanecaes per a poder menjar, que duro que entra, duro que es gasta.
Seguimos a la escucha. Açò pot donar joc. Mentres, i com que dedicatòria amb dedicatòria es paga, i a més ve al tema, xicotet homenatge imprescindible al totxo. Si és que pa este viaje no hacían falta tantas alforjas...
ADDENDUM per cortesia de www.burbuja.info. Als fòrums hi ha qui ja està obrint el cava...
I em trobe ara seguint la premsa minut a minut, veient la hostia magna que sembla estar pegant-se el sector. I, per una volta, miraré de no ser jugador aventatjat. No eixiré amb la proclama de "jo ja ho savia", "ja t'ho vaig dir jo" per vàries raons. Una és que jo, com tots, he dit i desdit les sentències mes manides de la història recent tantes voltes com qualsevol altre. És a dir, he iterat el "no poden pujar tota la vida, ja voràs quan pete" amb el "a Anglaterra es firmen hipoteques a 3 generacions" un nombre de voltes no inferior al centenar. Per altra banda, no em pense mes sabut que altres per no haver signat una hipoteca pazzesca, que en diuen els italians, i em veig ara observant el que podria ser (prudència, xiqüelos!) el principi d'un col·lapse des d'una posició privilegiada: sense lligams amb el banc, ni personals, ni familiars, a nòmina d'una empresa sense risc de suspensió de crèdits, i amb la perspectiva de fugir de terres íberes per una temporada que pot ultrapassar el lustre justament d'ací a 3 anys, quan les conseqüències, d'haver-les, poden ser mes sagnants. I, sobre tot, no seré jo a qui se li desencaixe la mandíbula d'enriure's perquè se perfectament que, de petar, al pato el pagarà qui menys deu; si Florentino perd tropecentsmil milions d'euros sempre li'n quedaran, almenys, un miler, però si a un currito se li devalua un 50% el niuet de caravista es passarà 25 anys de la seua existència pagant plusvalies que ja no existiran. Després d'haver-se passat altres 25 pagant la rajola a preu normal, és clar.
Però, en tant, disfrutem de la visió. Y allá van de nuevo, deia la veu en off de les Wacky Races, a tota hòstia costera avall. "Aterrizaje suave" diu Solbes. A mi això em sona a "Virgencita, virgencita, que me quede como estoy". Si és que en el fons, Aspanya no deixa de ser una Burriana gegant: vinga a ostentar, vinga hipoteques de 50 anys amb dos bemeúves al garaig, vinga latifundis monocultiu (donde dije navelate, digo pladur). I l'any que gela, a vendre fanecaes per a poder menjar, que duro que entra, duro que es gasta.
Seguimos a la escucha. Açò pot donar joc. Mentres, i com que dedicatòria amb dedicatòria es paga, i a més ve al tema, xicotet homenatge imprescindible al totxo. Si és que pa este viaje no hacían falta tantas alforjas...
ADDENDUM per cortesia de www.burbuja.info. Als fòrums hi ha qui ja està obrint el cava...
Ha ocurrido hoy en la Virginia Tech University. Un desequilibrado se ha liado a tiros en la universidad con un 
