Tosting
Opte per no començar aquesta entrada amb una parrafada tipo el club de la comèdia a propòsit de la incompatibilitat de les tostadores (o torraores) amb el matinar. I mira que la cosa seria fàcil: quatre obietats típiques, i podria arribar a ser graciós. Però no, m'aparte de l'estàndar graciosil revindicant els posts insuls, avorrits i (obviously) sin chicha alguna.
Tampoc tindria massa sentit parlar de les meues desavenències personals matineres. Sobre tot per que ja fa temps que la primera ingesta diaria consta de un primer, un segon i un postre. Els dies que m'he portat bé, també cau un aperitivet de papes i cervesa. Qué duro es esto de no madrugar!
Va, que ja torne de los cerros de Úbeda. Hui, i tot gràcies al porquet, m'he adonat de que l'art ceràmic està més enllà de la rajoleria fina que predomina per ací. Y aún diría más, pot arribar a ser friki. Bueno, en tot cas, l'invento està ben parit. Faltarà saber si xuta de veritat o es tot una carxofa que no tira ni cara al vent.
Per cert, m'ha dit Monsieur Hidalgo que quan tinga un respiro curril, s'agrega a la comunitat. Olé! (També ha comentat algo de un canvi de nom. Ja vorem)
[Mamaaaaaaaaa] Yo quiero una.
Tampoc tindria massa sentit parlar de les meues desavenències personals matineres. Sobre tot per que ja fa temps que la primera ingesta diaria consta de un primer, un segon i un postre. Els dies que m'he portat bé, també cau un aperitivet de papes i cervesa. Qué duro es esto de no madrugar!
Art torradil en estat pur.
Va, que ja torne de los cerros de Úbeda. Hui, i tot gràcies al porquet, m'he adonat de que l'art ceràmic està més enllà de la rajoleria fina que predomina per ací. Y aún diría más, pot arribar a ser friki. Bueno, en tot cas, l'invento està ben parit. Faltarà saber si xuta de veritat o es tot una carxofa que no tira ni cara al vent.
Per cert, m'ha dit Monsieur Hidalgo que quan tinga un respiro curril, s'agrega a la comunitat. Olé! (També ha comentat algo de un canvi de nom. Ja vorem)
[Mamaaaaaaaaa] Yo quiero una.
1 comentario:
Efectivament, d'un insuls que tomba de cul. Anyway, el link de la torraora està más que conseguido. Insistixc, podriem convidar a Nicolàs, ens podria tornar a contar l'experiència de quan la Bellucci pernoctà al P-7.
Vinga, vaig a vore si acabe ràpid unes històries que tinc entre mans i col·labore, que tinc açò algo deixat. Cal treballar muscle amb muscle fins que no arribe l'Hidalgo...
Publicar un comentario